Olimpisme

Olimpiada popular

Barcelona va originar una proposta per celebrar els Jocs Olímpics de 1936, després dels bons resultats que va oferir la ciutat amb l’Exposició Universal de 1929. Era la segona vegada a la història que la ciutat comtal es presentava com a possible seu d’uns Jocs Olímpics.

La candidatura va ser impulsada per importants personatges de l’època com el Baró Güell, membre del COI, Josep Mesalles Estivill, president i secretari del COE, Elías Juncosa o Pi i Sunyer, entre d’altres.

El principal element negatiu de la candidatura era la situació inestable que patia l’estat espanyol, amb diferents conflictes socials. Al 1931 és proclama la II República i el rei Alfons XIII abandona el país, també eren constants les diferents tensions polítiques entre el COE i els alts càrrecs republicans. Sens dubte, aquests esdeveniments no eren gens positius per l’elecció de Barcelona com futura seu olímpica.

Al 1931, el COI tria Berlín com la seu dels Jocs Olímpics del 1936. Cal recordar que no serà fins l’any 1933 quan el partit nazi entra en escena i estableix un règim totalitari i racial, uns ideals que anaven totalment en contra de l’esperit olímpic.

En aquest context es comença a idear l’Olimpíada Popular de Barcelona o Olimpíada Obrera, un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista i alternatiu als Jocs Olímpics de Berlin.

El nou moviment esportiu era una forma de denúncia, on la participació dels països i els esportistes tenien una part de implicació política. Es volia mostrar la força que tenien a Catalunya i altres llocs d’Europa les organitzacions esportives vinculades a sindicats, ateneus i clubs populars.

La tradició esportiva i olímpica, l’esperit obrer i nacionalista, a més, de les bones instal·lacions van ser elements determinants per triar Barcelona com a seu dels esdeveniments esportius.

La proposta de l’Olimpíada va ser objectes de crítiques pels partits més conservadors i van intentar treure legitimat i transcendència a l’esdeveniment. Els Jocs Populars eren un dels pocs actes de caràcter internacional que va projectar el govern republicà.

Gràcies al treball de la COOP, Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular, es va aconseguir la inscripció de 23 delegacions, destacant Estats Units, Anglaterra o França, i més de 5000 esportistes. Un dels principals propòsits era fer arribar l’esport a l’abast de tothom, no únicament de les classes altes, també es volia una important participació de les dones en la competició.

Finalment, l’inici de la Guerra Civil Espanyola, va frustrar el projecte de l’Olimpíada Obrera que volia començar el 19 de Juliol del 1936. Com anècdota, cal esmentar, que molts dels atletes que viatjaren a Barcelona per participar en l’olimpíada, la majoria eren afiliats a partits polítics d’esquerre i sindicats, van allistar-se a les milícies populars per lluitar contra el feixisme i el totalitarisme.

Així doncs, la Olímpia Popular de Barcelona mai es va poder celebrar.


Redacció: Raül Vázquez Coma, CEO-JAS, 2014

Multimèdia


Material multimedia encara no disponible.

Documents de referència

La Olimpiada Popular de 1936: deporte y política
Gabriel Colomé
2008
Colomé, Gabriel (2008): La Olimpiada Popular de 1936: deporte y política. Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials. (WP 264)
[ Enllaç ]
L'altra Olimpíada
Xavier Pujadas & Carles Santacana
2006
Pujadas, X.; C. Santacana (2006), L’altra Olimpíada, Barcelona’36. Barcelona: Llibres de l’Índex.
[ Com consultar ]
Disponible a:

CEO-UAB: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

FBO: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

El proyecto de la olimpiada popular de Barcelona (1936), entre comunismo internacional y republicanismo regional
André Gounot
2005
André Gounot (2005): “El proyecto de la olimpiada popular de Barcelona (1936), entre comunismo internacional y republicanismo regional”, Cultura, ciencia y deporte: revista de ciencias de la actividad física y del deporte de la Universidad Católica de San Antonio, n. 3, pp. 115-123
[ Enllaç ]
Esport i relacions internacionals (1919 ‐ 1939): l’Olimpíada popular de 1936
Gabriel Colomé; Jeroni Sureda
1994
Colomé, Gabriel; Jeroni Sureda (1994): Esport i relacions internacionals (1919 ‐ 1939): l’Olimpíada popular de 1936. Barcelona: Centre d’Estudis Olímpics (CEO‐UAB)
[ Enllaç ]
Historia il·lustrada de l’esport a Catalunya
Xavier Pujadas & Carles Santacana
1994
Pujadas, X.; C. Santacana (1994). Historia il·lustrada de l’esport a Catalunya. Barcelona : Columna.
[ Com consultar ]
Disponible a:

CEO-UAB: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

FBO: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

Spain's Other Olympics
Paul K. Martin
1992
Martin, Paul K. (1992): "Spain's Other Olympics", History Today. Vol. 42, August 1992, pp. 6-8.
[ Com consultar ]
Disponible a:

CEO-UAB: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

The popular Olympic Games, Barcelona 1936: Olympians and antifascist
Xavier Pujadas & Carles Santacana
1992
Pujadas, X.; C. Santacana (1992): “The popular Olympic Games, Barcelona 1936: Olympians and antifascist”, International Review for Sociology of Sport, 27, pp. 139-149.
[ Enllaç ]
Barcelona i l'Olimpisme
Alfred Bosch
1986
Bosch, Alfred (1986): “Barcelona i l’Olimpisme”, L’Avenc: revista d’història, 92, p. 32-39
[ Com consultar ]
Disponible a:

CEO-UAB: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

FBO: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

The workers’ olympics
James Riordan
1984
Riordan, James (1984):”The workers’ olympics”, a A. Tomlinson & G. Whannel (eds.): Five-ring circus. Money, power and politics at the Olympic Games. London : Pluto, pp. 98-112.
[ Com consultar ]
Disponible a:

CEO-UAB: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.

FBO: Per consultar el document, hauries de posar-te en contacte per correu electrònic per concertar una cita.





Si voleu veure tots els materials bibliogràfiques que disposem sobre aquest tema, pots consultar el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya o bé posat en contacte amb nosaltres per correu electrònic.